VULGARISMES (EXEMPLES). TEMA 6

ACI TENIU ALGUNS EXEMPLES:

1. ACERA: vorera
2. ALGO: alguna cosa
3. ANDIVINAR: endevinar
4. APELLIT: cognom
5. ASSIENTO: seient
6. ASSUSTAR: espantar
7. BASSURA: brossa
8. BOCADILLO: entrepà
9. BORRADOR: esborrador
10. BUENO: bé
11. CARRERA: cursa
12. CLARO: és clar
13. COLUMPIO: gronxador
14. CUIDADO: compte
15. CUMPLEANYS: aniversari
16. DE REPENT: de sobte
17. DESPEDIR: acomiadar
18. DESPUÉS: després
19. FEO: lleig
20. FONDO: fons
21. GIMNÀSSIA: gimnàstica
22. GLOBO: globus
23. HASTA QUE: fins que
24. JEFE: cap
25. JUGUET: joguina
26. MENOS: menys
27. MEVA CASA: casa meva
28. PALILLO: escuradents
29. PASSILLO: passadís
30. PEGATINA: adhesiu
31. PUES: doncs
32. PUESTO: lloc
33. RATO: estona
34. SENTAR-SE: asseure
35. SOMBRA: ombra
36. SUSTO: ensurt
37. TENIR QUE: haver de
38. VALE: d'acord
39. VOLTERETA: tombarella
40. XISTE: acudit

PARAULES AMB J, G, TG I TJ. TEMA 6

 

ACTIVITAT 1

ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3 

ACTIVITAT 4

DETERMINANTS DEMOSTRATIUS. TEMA 6

PRACTIQUEM

MÉS ACTIVITATS 

MÉS ACTIVITATS II

ACTIVITATS JCLIC 

TEMA 5: L'ARTICLE

L'ARTICLE (CLICA ACÍ PER PRACTICAR)

TEMA 5: L'ACCENT DIACRÍTIC

EXERCISI 1
EXERCISI 2

video lectura per parelles

LECTURA PER PARELLES

TEMA 4: ADJECTIUS (GÈNERE I NOMBRE)

 

EXERCISI 1       EXERCISI 5

EXERCISI 2       EXERCISI 6

EXERCISI 3       EXERCISI 7

EXERCISI 4       EXERCISI 8

 

TEMA 4: HIATS

Hiats
Dues vocals en contacte que pertanyen a síl·labes diferents formen un hiat. Per tant, en trobem en els casos següents:

• No hi ha una i o una u, necessàries per formar diftongs. Te-a-tre, re-al
• En les combinacions:      consonant+i+a/e/o     di-es, Ma-ri-a, re-li-gi-ó
                                      consonant+u+a/e/o    cu-a, du-es

Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:    veí, països

ACTIVITAT 1http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_03_01.htm

ACTIVITAT 2 http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_03_02.htm

ACTIVITAT 3 http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_03_04.htm

TEMA 3: ELS DIFTONGS

TEMA 3 GÈNERE I NOMBRE

ACÍ TENIM MÉS ACTIVITATS PER A PRÀCTICAR EL GÈNERE I EL NOMBRE

TEMA 3 ELS NOMS:GÈNERE I NOMBRE

LES MAJÚSCULES

 

PRACTIQUEM

PREFIXES

Els prefixos són síl·labes que es posen davant de les paraules per a formar-ne de noves.

Cada prefix té un significat propi:

re- : repetició
sub- : per davall de
ante- : abans de
pre- : anterior a

PRÀCTICA AMB ELS PREFIXES
TORNA A PRACTICAR

NOMS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS

 

Els noms poden ser individuals o col·lectius:

• Els noms individuals designen una sola persona, animal o cosa: ploma, jugador ...
• Els noms col·lectius designen un conjunt de persones, animals o coses: ramat, plomatge ...

                                         NOMS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS     



 NOMS INDIVIDUALS	NOMS COL·LECTIUS
Jugador	Equip
Ovella	Ramat
Ocell	Estol
Vaixell	Flota
Abella	Eixam
Pi	Pineda
Roure	Roureda
Arbre	Bosc
Peix	Banc
Muntanya	Serralada
Cantant	Coral
Músic	Orquestra
Amic	Colla
Colom	Colomar
Alumne	Alumnat
Plat	Vaixella
Espectador	Públic
Flor	Ram

NOMS COMUNS I NOMS PROPIS

Els noms poden ser comuns o propis:

• Els noms comuns designen qualsevol persona, animal o cosa: estius, iaios… 

• Els noms propis designen una persona en concret, una ciutat, un riu, un mar ..., i s'escriuen sempre amb majúscula: Andrea, Riola ...

NOMS COMUNS I NOMS PROPIS

                                                  BUSCA ELS NOMS COMUNS
                                                  NOMS COMUNS I PROPIS II

NOMS COMUNS	NOMS PROPIS
mare	Júlia
mar	Mediterrani
ciutat	València
avi	Joan
amiga	Maria
muntanya	Everest
planeta	Mart
riu	Xúquer
càmera	Nikon
bolígraf	Bic
xiquet	Pere
cotxe	Seat
iogurt	Danone
xiqueta	Raquel

PRACTIQUEM L'ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES ESDRÚIXOLES

PRACTIQUEM L'ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES PLANES

PRACTIQUEM L'ACCENTUACIÓ DE LES PARAULES AGUDES

 

 

PRACTICA L'ACCENTUACIÓ